SOCIOGRAMA

QUE ÉS LA SOCIOMETRIA?

La sociometria analitza i avalua les relacions internes d’un grup i el rol que el subjecte ocupa (Cabrera, 1986). Jacob Levy Moreno va ser el fundador de la sociometria. En el llibre Who Shall Survive? (1934) estableix una tècnica matemàtica per mesurar i representar gràficament les relacions humanes dins de grups naturals.

Moreno parla del telé, tendència natural del ser humà per establir vincles emocionals amb l’altre que condueix a l’atracció o rebuig. Moreno diu que hi ha una relació sana si hi ha congruència en el sentit de la telé, ja sigui d’acceptació, rebuig o neutre (quan A sent atracció per B, la B sent atracció per A). Si observem una pobre emissió d’eleccions per part dels membres, o si aquestes es dirigeixen cap a fora del grup existeix una dèbil telé estructura

TÈCNIQUES SOCIOMÈTRIQUES:

Hi ha moltes tècniques sociomètriques: test del paper, test d’interacció, test d’espontanietat, psicodrama, Sociodrama, Pel·lícula cinematogràfica terapèutica… Però la més usada en contexts escolars és el sociograma. És d’aplicació senzilla i pot ser aplicada en edats primerenques. Fins i tot es pot passar oralment si l’alumne no sap escriure, com passa amb l’alumne LI, tenim en compte la confidencialitat que més endavant exposaré. Tot i que generalment s’aplica en grup i per escrit. L’alumnat anota el/s nom/s de les persones del grup que elegiria en una o varies situacions, responent a diferents preguntes. En el nostre cas decidim que s’escolli només una persona degut a que la mostra és molt petita. Permet representar gràficament les relacions d’atracció i rebuig. En el nostre cas no considerem adient les preguntes de rebuig (a qui no escolliries?), perquè poden influir negativament en la socio-afectivitat de l’alumne. Per tant totes les preguntes seran de caràcter positiu. Es fan una pregunta de tipus efectiu (company de taula) i dues preguntes de tipus afectiu. Es podrien afegir preguntes de percepció d’acceptació (quin company creus que et convidaria a la festa?) o de percepció de rebuig (quin company creus que no et convidaria a la seva festa?).

CONDICIONS:

Moreno indica les condicions següents d’aplicació sociomètrica:

·                Els límits del grup han d’estar clars pels subjectes, la qual cosa no ha passat, doncs afegeixen la SH que és una alumne que no està en el grup-classe. Hauríem d’haver posat a la pissarra els noms dels alumnes. O en el paper que s’entrega a l’alumne es podrien posar el nom de tots els alumnes i només es requerís una creu, la qual cosa també facilitaria l’autonomia dels alumnes que no saben escriure.

·                Els subjectes han d’elegir els membres en base a un criteri específic (anar d’excursió…).

·                Els resultats han de servir per resestructurar posteriorment el grup en la vida real.

·                És imprescindible assegurar la confidencialitat de les respostes. La qual cosa no fou garantida, en KE va mirar el paper d’en GA i va començar a repetir el nom llegit. En GA respon agressivament enfadant-se i plorant.

·                Les preguntes han d’adaptar-se al nivell de comprensió dels membres del grup.

·                El grup ha de portar cert temps perquè s’hagin pogut formar suficients llaços afectius.

OBJECTIUS:

El sociograma ens permet detectar:

·         Preferències intel.lectuals.

·        Preferències afectives.

·         Acceptació d’un alumne en el grup.

·         Cohesió del grup.

·         Existència d’un líder.

·         Localització de subjectes aïllats.

RESULTATS:

Matriu sociomètrica:

La sociomatriu és una taula de doble entrada que permet comparar el que el subjecte aporta al grup i el que rep i la visualització de les relacions reciproques i el seu caràcter previst o no.

	Alumnat elegit
Alumnat elector		SH	EL	GA	LI	JC	ZA	KE	KA
	SH		0	0	0	0	0	0	0
	EL	0		0	0	0	0	0	0
	GA	0	3		0	0	0	0	0
	LI	0	0	1		2	0	0	0
	JC	2	0	1	0		0	0	0
	ZA	0	0	1	0	1		0	1
	KE	0	0	0	0	3	0		0
	KA	2	0	0	0	1	0	0

Índex sociomètrics:

·       Individuals:

1.   Índex de popularitat-impopularitat:

            El status sociomètric és el conjunt d’atraccions i rebutjos.  

Status sociomètric positiu

SS+ = nº eleccions rebudes/nºde subjectes-1

Status sociomètric negatiu

SS- = nº de rebutjos rebuts/nº de subjectes-1

2.   Índex d’expansivitat : simpatia - antipatia

E+ = nº d’eleccions emeses/nº de subjectes-1

E- = nº de rebutjos emesos/nº de subjectes-1

·       Grupals:

1.   Índex d’activitat del grup:

IA = (nº d’eleccions emeses pel grup/nº de subjectes-1)*100

2.   Índex d’associació o cohesió del grup:

 K+ = nº d’eleccions recíproques/n-1

3.  Índex de dissociació del grup:

K- = nº de rebutjos recíprocs/n-1

4.  Índex de coherència del grup

I.C. = Eleccions recíproques/eleccions efectuades

En aquest cas, molts d’aquests índexs no poden ser obtinguts. Trobem una alta popularitat (líder)  de JC en tots els aspectes sobre els que es pregunta. En les preguntes referides a aspectes escolars (companys de taula i company d’autocar) hi ha uns resultats pràcticament exactes: la SH i en JC són els més populars (status sociomètric positiu), mentre que en LI, ZA i KE estan aïllats. L’índex de coherència del grup és nul, doncs no trobem cap elecció recíproca.

Pel que respecte al gènere no s’observa un subgrup, ni discriminació per ètnia o procedència (en KE és d’ètnia gitana). Ara bé hem de tenir present que la limitació i desigualtat de la mostra. Les relacions que s’estableixen no sabem trobar-l’hi una explicació concreta: nens que fan extraescolar...

OBJECTIUS PENDENTS:

 ·                     L’estudi comparatiu de dos sociogrames passats en el mateix grup en dos temps diferents. Per la qual cosa es realitzarà un altre sociograma a final de curs. Cada alumne actua en un ambient, establint una relació que pot modificar l’ambient i repercutir en la seva conducta.

·                     Comparar quin impacte té l’estructura sociomètrica en el rendiment escolar, ja que l’estatus es relaciona amb els resultats acadèmics. Hem de pensar que l’aprenentatge es realitza en grup. Tot i que en aquest cas serà molt difícil degut a les diferències intel·lectuals innates de l’alumnat.

·                     Aprofundir en els motius d’elecció amb una entrevista sociomètrica no estructurada.

·                     Comparar els resultats amb l’observació.