EMOCIONS

Sovint considerem que la finalitat de l’escola és l’èxit acadèmic, però hi ha evidències que demostren que les persones amb una elevada intel·ligència emocional poden tenir més èxit a la vida que les que tenen major coeficient intel·lectual. Per tant, els docents tenen el repte de formar a persones integrades a la societat, amb eines socials i emocionals que els permetin afrontar els reptes de la vida.

El 1994 es va crear el Collaborative for Academic, Social and Emotional Learning (CASEL) per potenciar l’educació emocional a tot el món. Posteriorment aquest terme fou presentat en el best seller “La Intel·ligència Emocional” (1995) de Daniel Goleman, investigador i periodista del New York Times. Afirma que la intel·ligència emocional és l’habilitat per gestionar els sentiments i emocions, discriminar entre ells i usar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i accions. La consciència emocional és conèixer les pròpies emocions i les dels altres.

El 1995 Daniel Goleman en el llibre Emotional Intelligence,

La Intel·ligència emocional és un concepte introduït l’any 1990 per Peter Salovey i J. Mayer a la Universitat de Harvard. Salovey va organitzar la intel·ligència emocional en cinc competències bàsiques:

§  Autoconeixement de les pròpies emocions

§  Control emocional

§  Capacitat de motivació

§  Empatia (Reconeixement de les emocions dels altres)

§  Habilitats socials i lideratge.

L’educació emocional a Catalunya es pot considerar que s’inicia a finals del s.XX. L’any 1997, a la Universitat de Barcelona es crea el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica per investigar l’educació emocional. L’any 2000 es cel.lebra el primer Congrés Estatal d’Educació Emocional a la Universitat de Barcelona.

Abans d’iniciar un entrenament en solució de problemes socials és convenient confirmar que el nen és capaç de percebre i interpretar correctament els missatges no verbals que procedeixen dels altres.  Si el nen no és capaç de tenir clara la informació gestual, interpretarà la realitat social amb uns matisos diferents que dificultarà la relació amb els altres (Orjales, 1991).

A la xarxa trobem infinitats de webs amb idees per treballar l’educació emocional a l’aula:

A www.faroshsjd.net defineixen les emocions i dona pautes per educar la intel·ligència a la família i a l’aula, amb experiències de diferents països. També planteja un programa d’aprenentatge social i emocional i referències bibliogràfiques molt interessants.

A http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/58639/008200120100.pdf?sequence=1 trobem un treball que planteja incloure en el currículum d’Educació Infantil i Primària, les habilitats socials com a àrea relacionada amb l’ensenyament de temes transversals i valors.

A www.femeducacioemocional.org/ observem una fundació creada a Barcelona per difondre l’educació emocional.

A http://www.jornadeseducacioemocional.com/material-edicions-anteriors/  hi ha molt material sobre temes d’educació emocional: programes d’educació emocional, prevenció de conflictes, burnout …

A https://ptyalcantabria.wordpress.com/int-emocional/fichas-para-trabajar-la-inteligencia-emocional/ hi ha més fitxes per treballar la intel.ligència emocional.

Començaré per la primera competència básica (autoconeixement de les pròpies emocions), imprescindible per poder iniciar un entrenament en solució de problemes socials.  Si el nen no és capaç de tenir clara la informació gestual, interpretarà la realitat social amb uns matisos diferents que dificultarà la relació amb els altres (Orjales, 1991).

En la fitxa preparada avaluo el coneixement de les emocions i les situacions que els condueixen a sentir-se així.

	RESPOSTA CORRECT	RESPOSTA INCORREC	KA	ZA	GA	KE	JC
	TRISTOR PENA	LLETJA ENFADADA ABURRIDA ENVEJA	Un poco triste	Triste	Triste	Triste	Triste
	RABIA IRA	GANA TONTA FURIA	Muy enfadada	Cabreado	Fastidiado	Enrabiado	Enfadado
	ALEGRIA		Alegre	Contento	Contento	Contento	Contento
	PLORAR PLOR TRISTOR	VIOLENT	Muy triste	Llorando	Llorando	Triste	Miedo
	ENFADADA	TRIST SENSE POR TONTO ABURRIT SERIÓS	Enfadada	Enfadado	Enojado	Enfadado	Triste
	SORPRESA	PENSANT CURIÓS EXPRESSIÓ INQUIETA ALEGRE	Sorprendida	Sorprendido	Sorprendido	Miedo	Sorpresa
	POR ESPANTAT	SORPRÈS TRIST ATENT BOCA OBERTA PENSANT QUASI PLORANT			Espantado	Fastic	Miedo
	ENVEJA BURLA	TONTO ANTIPÀTIC ASCO TREU LA LLENGUA TRISTOR ENUIG	Burlarse	Insultar	Sacando la lengua	Asqueroso	Burla

FORMACIÓ PERMANENT

Tinc la sort que hem deixen acudir a totes les sessions de formació permanent,  i tot i que no es relaciona directament amb el meu pràcticum, l’he trobat molt interessant i m’agradaria deixar-ne una petita constància.

Anuncio alguna sessió per tal de veure a que es refereixen i em centraré en la última que és la més útil per el meu pràcticum.

Visita a l'Escola d'Aprenents, un centre que reben alumnes a partir dels 14 anys inadaptats a l'escola ordinaria i els permet la integració socio-laboral.

Un tema molt interessant però que considero que el seu enfocament hauria d'haver estat més pràctic.

Una conferència molt interessant i molt pràctica des del moment que són molts els professionals que admeten que molts problemes educacionals tenen el seu origen en la família.

Ara hem centro en la última sessió. La psicopedagoga de l'EAP  ens comenta que ens centrarem en el segon àmbit d’avaluació psicopedagògica:

1.       Anàlisi de la resposta educativa a l’aula.

2.       Anàlisi de la resposta d’aprenentatge de l’alumnat: motivació, nivell de competències curriculars, capacitats, estils i ritmes d’aprenentatge.

3.       Anàlisi de la situació familiar, social i dels grups d’iguals.

QUE AVALUAR
CAPACITATS	·         WISC/BADYG ·         CREA/TORRANCE
COMPETÈNCIES	·         CANALS ·         GALÍ ·         ACL ·         PROLEC
PERSONALITAT	·         TAMAI ·         BASC ·         SEDA ·         ENTREVISTA PERSONAL

A part d’aquestes tècniques, posa molt èmfasi en l’entrevista amb el professorat.

De tots aquests instruments trobo molt interessant incorporar el BASC en el meu treball.

Per últim analitzem dos casos i aprenem a interpretar els resultats del WISC:

SOCIOGRAMA

QUE ÉS LA SOCIOMETRIA?

La sociometria analitza i avalua les relacions internes d’un grup i el rol que el subjecte ocupa (Cabrera, 1986). Jacob Levy Moreno va ser el fundador de la sociometria. En el llibre Who Shall Survive? (1934) estableix una tècnica matemàtica per mesurar i representar gràficament les relacions humanes dins de grups naturals.

Moreno parla del telé, tendència natural del ser humà per establir vincles emocionals amb l’altre que condueix a l’atracció o rebuig. Moreno diu que hi ha una relació sana si hi ha congruència en el sentit de la telé, ja sigui d’acceptació, rebuig o neutre (quan A sent atracció per B, la B sent atracció per A). Si observem una pobre emissió d’eleccions per part dels membres, o si aquestes es dirigeixen cap a fora del grup existeix una dèbil telé estructura

TÈCNIQUES SOCIOMÈTRIQUES:

Hi ha moltes tècniques sociomètriques: test del paper, test d’interacció, test d’espontanietat, psicodrama, Sociodrama, Pel·lícula cinematogràfica terapèutica… Però la més usada en contexts escolars és el sociograma. És d’aplicació senzilla i pot ser aplicada en edats primerenques. Fins i tot es pot passar oralment si l’alumne no sap escriure, com passa amb l’alumne LI, tenim en compte la confidencialitat que més endavant exposaré. Tot i que generalment s’aplica en grup i per escrit. L’alumnat anota el/s nom/s de les persones del grup que elegiria en una o varies situacions, responent a diferents preguntes. En el nostre cas decidim que s’escolli només una persona degut a que la mostra és molt petita. Permet representar gràficament les relacions d’atracció i rebuig. En el nostre cas no considerem adient les preguntes de rebuig (a qui no escolliries?), perquè poden influir negativament en la socio-afectivitat de l’alumne. Per tant totes les preguntes seran de caràcter positiu. Es fan una pregunta de tipus efectiu (company de taula) i dues preguntes de tipus afectiu. Es podrien afegir preguntes de percepció d’acceptació (quin company creus que et convidaria a la festa?) o de percepció de rebuig (quin company creus que no et convidaria a la seva festa?).

CONDICIONS:

Moreno indica les condicions següents d’aplicació sociomètrica:

·                Els límits del grup han d’estar clars pels subjectes, la qual cosa no ha passat, doncs afegeixen la SH que és una alumne que no està en el grup-classe. Hauríem d’haver posat a la pissarra els noms dels alumnes. O en el paper que s’entrega a l’alumne es podrien posar el nom de tots els alumnes i només es requerís una creu, la qual cosa també facilitaria l’autonomia dels alumnes que no saben escriure.

·                Els subjectes han d’elegir els membres en base a un criteri específic (anar d’excursió…).

·                Els resultats han de servir per resestructurar posteriorment el grup en la vida real.

·                És imprescindible assegurar la confidencialitat de les respostes. La qual cosa no fou garantida, en KE va mirar el paper d’en GA i va començar a repetir el nom llegit. En GA respon agressivament enfadant-se i plorant.

·                Les preguntes han d’adaptar-se al nivell de comprensió dels membres del grup.

·                El grup ha de portar cert temps perquè s’hagin pogut formar suficients llaços afectius.

OBJECTIUS:

El sociograma ens permet detectar:

·         Preferències intel.lectuals.

·        Preferències afectives.

·         Acceptació d’un alumne en el grup.

·         Cohesió del grup.

·         Existència d’un líder.

·         Localització de subjectes aïllats.

RESULTATS:

Matriu sociomètrica:

La sociomatriu és una taula de doble entrada que permet comparar el que el subjecte aporta al grup i el que rep i la visualització de les relacions reciproques i el seu caràcter previst o no.

	Alumnat elegit
Alumnat elector		SH	EL	GA	LI	JC	ZA	KE	KA
	SH		0	0	0	0	0	0	0
	EL	0		0	0	0	0	0	0
	GA	0	3		0	0	0	0	0
	LI	0	0	1		2	0	0	0
	JC	2	0	1	0		0	0	0
	ZA	0	0	1	0	1		0	1
	KE	0	0	0	0	3	0		0
	KA	2	0	0	0	1	0	0

Índex sociomètrics:

·       Individuals:

1.   Índex de popularitat-impopularitat:

            El status sociomètric és el conjunt d’atraccions i rebutjos.  

Status sociomètric positiu

SS+ = nº eleccions rebudes/nºde subjectes-1

Status sociomètric negatiu

SS- = nº de rebutjos rebuts/nº de subjectes-1

2.   Índex d’expansivitat : simpatia - antipatia

E+ = nº d’eleccions emeses/nº de subjectes-1

E- = nº de rebutjos emesos/nº de subjectes-1

·       Grupals:

1.   Índex d’activitat del grup:

IA = (nº d’eleccions emeses pel grup/nº de subjectes-1)*100

2.   Índex d’associació o cohesió del grup:

 K+ = nº d’eleccions recíproques/n-1

3.  Índex de dissociació del grup:

K- = nº de rebutjos recíprocs/n-1

4.  Índex de coherència del grup

I.C. = Eleccions recíproques/eleccions efectuades

En aquest cas, molts d’aquests índexs no poden ser obtinguts. Trobem una alta popularitat (líder)  de JC en tots els aspectes sobre els que es pregunta. En les preguntes referides a aspectes escolars (companys de taula i company d’autocar) hi ha uns resultats pràcticament exactes: la SH i en JC són els més populars (status sociomètric positiu), mentre que en LI, ZA i KE estan aïllats. L’índex de coherència del grup és nul, doncs no trobem cap elecció recíproca.

Pel que respecte al gènere no s’observa un subgrup, ni discriminació per ètnia o procedència (en KE és d’ètnia gitana). Ara bé hem de tenir present que la limitació i desigualtat de la mostra. Les relacions que s’estableixen no sabem trobar-l’hi una explicació concreta: nens que fan extraescolar...

OBJECTIUS PENDENTS:

 ·                     L’estudi comparatiu de dos sociogrames passats en el mateix grup en dos temps diferents. Per la qual cosa es realitzarà un altre sociograma a final de curs. Cada alumne actua en un ambient, establint una relació que pot modificar l’ambient i repercutir en la seva conducta.

·                     Comparar quin impacte té l’estructura sociomètrica en el rendiment escolar, ja que l’estatus es relaciona amb els resultats acadèmics. Hem de pensar que l’aprenentatge es realitza en grup. Tot i que en aquest cas serà molt difícil degut a les diferències intel·lectuals innates de l’alumnat.

·                     Aprofundir en els motius d’elecció amb una entrevista sociomètrica no estructurada.

·                     Comparar els resultats amb l’observació.