Només entrar en
contacte amb la professora em manifesta la seva angoixa pels problemes
conductuals d’un dels alumnes. En LI té 11 anys diagnosticat de TEA amb 5 anys.
Assisteix al centre des de fa 3 anys. Té uns nivells acadèmics molt limitats i
serioses dificultats de comportament.
En l’assignatura
ANALISIS DE CASOS em après que una de les funcions més importants d’un psicopedagog en un centre
d’educació especial és proporcionar ajuts per a l’avaluació i tractament de les
conductes problemàtiques. No són una dificultat exclusiva de l’alumne, sinó
també del sistema escolar. Cal avaluar-les i tractar-les no únicament com a
variable individuals, sinó també en correspondència amb les variables
instruccionals de l’aula i de l’escola. El tractament de les conductes
problemàtiques permeten crear entorns educatius més eficaços i amb un clima
social positiu.
FUNCIONS DELS PSICOPEDAGOGS
|
|
ÀMBIT DE L’ESCOLA
|
·
Elaboració
del PEC
·
Adequació
del PCC
·
Identificació
i determinació de les necessitats educatives
·
Organització escolar i estructura del
professorat
|
ÀMBIT DE L’AULA
|
·
Programació de l’aula i programacions individuals
·
Organització
de les activitats d’ensenyament-aprenentatge
·
Tractament
de les conductes problemàtiques
·
Seguiment i avaluació del progres dels alumnes
|
ÀMBIT DE LA FORMACIÓ
|
·
Col.laboració en l’elaboració del pla de
formació
·
Coordinació amb centres o institucions de
formació
|
ÀMBIT DELS PARES
|
·
Elaborar,
juntament amb els algres professionals, programmes de support i intervenció
familiar
|
ÀMBIT DE LA COMUNITAT
|
·
Establir
vincles de col.laboració amb les escoles de l’entorn
·
Coordinar-se
amb els erveis de salut i socials de la zona
·
Establir
lligams amb els serveis laborals
·
Afavorir
les relacions amb les institucions socials i culturals de l’entorn.
|
- Fase de línia base:
En primer lloc faig l’inventari de conducta BASC, davant de dos professors diferents.
Amb el qual
observem diferents moviments inapropiats: no para de moure’s a la cadira, dona
voltes per la classe, usa els materials escolars de manera inapropiada;
vocalitzacions inapropiades: es riu inadequadament, fa sorolls molestos, parla
en veu alta i s’aixeca; moviments motors repetitius: dona cops amb els dits o
amb el llapis, dona cops amb els peus o es balanceja, es balanceja, agita les
mans, va d’un costat cap a l’altre, parla, taral·leja o cantusseja. En aquesta
observació no he vist cap comportament agressiu, però en altres ocasions ha
destroçat el treball d’altres companys i ha donat cops.
En les dues
observacions amb diferents professores he trobat diferències significatives i sospito
que en el cas LI hi ha un reforç de la conducta negativa. Per tal de comprovar-ho
vaig servir una matriu d’interacció.
MESTRE
|
|||||
ALUMNE
|
Reforç positiu
|
Retirada reforç positiu
|
Càstig
|
Retirada reforç negatiu
|
|
S’aixeca
|
|||||
Dona voltes a l’aula
|
|||||
Es riu inadequadament
|
|||||
Fa sorolls molestos
|
|||||
...
|
|||||
De totes les conductes problemàtiques, pacto amb la professora que aquella
que més distorsiona i es produeix amb més freqüència és la d’aixecar-se.
Malgrat amb una observació és impossible, el treball repetit en aquesta aula em
permet identificar variables ambientals que precedeixen la conducta, com són les
tasques avorrides, excessivament llargues i amb un elevat grau de dificultat. Per
la qual cosa es podria recomanar canviar-lo de grup durant les hores
acadèmiques funcionals, en un grup de competències més semblants. Tanmateix se
l’hi ha d’assignar tasques curtes o fragmentar-les i adequades al seu nivell de
competències.
- Fase de tractament:
L’economia de fitxes té la seva base en els premis i càstigs aplicats
a l’educació des de èpoques molt antigues. Lancaster (1778-1838) introdueix el
‘sistema de monitors’ a l’educació. Als anys 70, T. Ayllon i N. Azrin basant-se
en el reforçament positiu del conductisme desenvolupen el sistema de fitxes.
Seria convenient
realitzar el registre de autoreforç positiu col.lectiu perquè l’observació del
reforç dels altres alumnes actuaria també com a reforça per en LI. Però es tracta d’un grup molt heterogeni per la qual cosa es
difícil aplicar a tot el grup.
Els punts permeten un premi immediat. Al principi se l’hi
exigirà poc temps d’estar assegut i s’anirà augmentant. El mateix nen posarà el
seu gomet. Se’l permet aixecar a agafar el gomet, reduint que s’aixequi en un
altre moment. Se’n portarà cada dia a casa el paper perquè l’aprovació social de
la mare és una part per la regulació. També es podria aplicar
un reforçament diferencial de taxes
baixes. Atorgaríem un reforçament quan la resposta aparegui amb poca freqüència,
per exemple 3 cops per sessió (45 minuts), la qual cosa facilitaria el treball de la professora.
DILLUNS
|
|||||
 |
 |
Algunes
orientacions per la professora són:
- Mostrar interès quan està treballant a la seva taula.
- Felicitar a altres nens per tal que l’imiti.
- Apropar-se a la seva taula periodicament i recolçar la mà a l’espatlla.
- Evitar prestar atenció a les conductes negatives. Si s’aixeca, se l’ignora.
- Fer-lo encarregat d’anar a buscar coses, però únicament se l’hi demanarà quan estigui assegut.
- Fase de seguiment
Comprovarem
l’eficàcia del pla d’intervenció i determinar si es mantenen les millores
aconseguides amb una observació post-test.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada