HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials són conductes que s’aprenen (experiència directa, observació, verbal o instruccional i feedback interpersonal) i que ens permeten relacionar-nos amb les altres persones de manera efectiva i satisfactòria. La infància és un període crític per l’aprenentatge (Bellack i Morrison,1982). En el procés de percebre i discriminar les senyals del context intervenen els recursos interns i externs vinculats a la interacció amb els altres i amb els estils de criança i els sistemes de valors parentals (Monjas,2002). La interacció cooperativa entre alumn@s afavoreix l’adquisició de competències i destreses socials (Jiménez i Muñoz,1997).

La competència social és important perquè la seva mancança es relaciona:

• Baixa acceptació, rebuig o aïllament per part dels iguals. Els nens més acceptats pels seus companys (sociometria) coneixen estratègies més elaborades per interactuar amb els iguals que els subjectes rebutjats.
• Problemes escolars, com baix rendiment (Pelechano,1996), fracàs, absentisme, abandonament, expulsions de l’escola i inadaptació escolar.
• Problemes personals, com la baixa autoestima(Díaz-Aguado, 1990).
• Problemes psicològics, com la depressió.

    Molts treballs han trobat que la interacció amb els companys (Nelson i Aboud, 1985) és el millor marc per adquirir les competències socials. Però també hi ha programes d’entrenament d’habilitats socials, un intent directe i sistemàtic d’ensenyar estratègies i habilitats interpersonals per millorar la seva competència en determinades situacions socials (Curran,1985). Els primers estudis es desenvolupaven amb nen@s amb dificultats, però últimament s’apliquen a tot l’alumnat (desenvolupament integral). L’entrenament en habilitats socials té impacte en la modificació de conducta (Olivares i Méndez, 2008).

     Un aspecte que pot dificultar la relació social és la manca o pobresa d’estratègies amb les que resoldre els problemes socials. Aquest coneixement té un caràcter avolutiu de les dimensions del coneixement social. Els nens van adquirint amb l’edat estratègies més elaborades, més eficaces, de conseqüències més positives per la relació i d’un grau d’asertivitat intermitg. Altres estudis troben entorn els 7-8 anys hi ha un avanç clar (Royo García, 1992).

      Hi ha diferents instruments per estudiar les habilitats socials:

• L’Entrevista sobre Coneixement d’Estratègies d’Interacció amb les Companys (CEIC), de Díaz-Aguado (1986) estudia la quantitat i qualitat d’aquestes estratègies, en nens entre 6 i 10 anys. Consta de 4 problemes socials hipotètics en la última revisió, similars als que amb frequencia es plantegen als nens en edat escolar.

Un dia la Cristina va portar una nina a l'escola i una nena de la classe s'hi va pendre. Que pot fer perquè l'hi torni?

L'Anna acaba d'arribar a una escola nova i té moltes ganes fer-se amiga d'una nena que està asseguda a la taula del costat. Què pot fer per aconseguir-lo?
L'hi pregunto: Com et diu?, Quants anys tens?, Quin és el teu color preferit?, Qué t'agrada fer?, Quants amics tens?

Rosa té moltes ganes de jugar amb la cuina que l'hi han regalat pel seu aniversari i la seva amiga té moltes ganes de veure la televisió. Com pot convence-la perquè jugui amb ella a la cuina?
Juga una estona a nines i una estona veiem la tele.

Quan l'Anna surtia de classe es va adonar que la Marta tenia uns caramels i l'hi va demanar un, però la Marta l'hi va contestar que l'hi quedaven pocs. Com podia convença-la?
Dona'm només un. 

PROCEDIMENT D’APLICACIÓ (Díaz-Aguado i Arroyo, 1995)

·         Descripció de la història.

·         Se l’hi pregunta que pot fer, les raons per les que creu que serà eficaç, si l’ha posat en pràctica en alguna ocasió, les conseqüències que creu que tindrà i altres estratègies possibles.

AVALUACIÓ

·         Molt elaborada (ex.negociar) o poc (ex.demanar-ho).

·         Eficaç o ineficaç.

·         Amb conseqüències positives per la relació posterior o que deterioren aquesta.

·         Molt asertiva (soluciona les coses per si mateix) o poc.

• El Qüestionari d’habilitats d’interacció socials (CHIS) de Monjas (1994) consta de 70 ítems de 6 subescales coincidents amb les treballades pel PEHIS: habilitats socials bàsiques, habilitats per fer amics i amigues, habilitats conversacionals, relacionades amb emocions i sentiments, de solució de problemes interpersonals i de relació amb l’adult.

Monjas, Mª. I. (2004). Programa de enseñanza de habilidades de interacción social (PEHIS) para niños y adolescentres. Madrid: LEPE. Programa cognitiu-conductual sobre l’ensenyament de les habilitats socials en dos contexts: l’escola i casa. Consta de fitxes d’ensenyament per a 30 habilitats socials agrupades en sis àrees. Té com a objectiu que els alumnes desenvolupin habilitats de comunicació interpersonal, siguin més assertius (i menys agressius o inhibits), gestionin i expressin les seves emocions i reconeguin i afrontin les dels altres i aprenguin a afrontar i evitar interaccions socials difícils. Incorpora elements per assegurar i garantir la generalització i transferència dels canvis comportamentals i les habilitats treballades.

• El Codi d’observació de la interacció social (COIS) (Monjas, Arias i Verdugo, 1991) sistema codificat d’observació directa de les interaccions entre iguals en situacions naturals escolars. L’observació es realitza en el joc lliure, on la presencia de l’adult és indirecta.

Alumne:

Interval

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

CATEGORIES NO INTERACTIVES

Inactiu

Actiu

Espectador

CATEGORIES INACTIVES

Tipus d’interacció

Cooperativa

Social positiva

Agresiva

Social negativa

Modalitat d’interacció

Iniciació

Resposta

Amb qui

Nen individual

Nen en grup

Adult

Mode

Verbal

Física

Mixta