EL DIBUIX COM A INSTRUMENT DIAGNÒSTIC

En nens amb dificultats de comunicació oral, el dibuix pot interpretar-se forma d’expressió dels sentiments i com  una forma diagnòstica de l’estadi evolutiu. Són molts els estudis que s’hi han centrat.

'EL VALOR EDUCATIVO DEL DIBUJO INFANTIL COMO INSTRUMENTO DE DIAGNÓSTICO ESCOLAR'

Una de les primeres teories de l’evolució del dibuix infantil és la de J.Sully, centrant-se en el dibuix del cos humà i dels animals entre 2-6 anys. Cyril (1927) estableix el període del gargot (2-3 anys), de la línia (4 anys), simbolisme descriptiu (5-6 anys) i realisme visual (9-10 anys).

Lowenfeld i Brittain (1972) afirmen que el dibuix infantil varia amb l’evolució i maduresa dels nens. Classifica el dibuix infantil en les següents etapes:

ETAPA		EDAT	CARACTERÍSTIQUES
GARGOTEIG	GARGOT	2 anys	Traços desordenats.
	GARGOT CONTROLAT	2 ½ anys	Realitza traços repetitius amb el desig d’experimentar. Comença a desenvolupar la coordinació ma-ull.
	GARGOT AMB NOM	3 ½ anys	El gargot adquireix significació de forma espontània o per les preguntes de l’adult.
PREESQUEMÀTICA		4 – 7 anys	El dibuix és reconegut per l’adult. Fan el primer esbós de la figura humana, que es representa usant formes geomètriques. No tenen les proporcions correctes, ni els objectes estan ben situats en l’espai, solen estar volant.
ESQUEMÀTICA		7 – 9 anys	Representen els objectes amb detalls fàcilment reconeixibles pels adults. Comencen a prendre consciencia de l’espai, apareixen la línia de terra, però segueix sense existir proporció en la mida.
REALISTA		9 - 12 anys	Abandona l’esquema per la representació de la figura humana, representa les característiques referides al sexe mitjançant detalls en la vestimenta. Desapareix la línea de base. Es basen en la realitat visual. Desapareix la línia base .
PSEUDONALISTA		12 – 14 anys	El cos humà té una gran significació i exageren les característiques referides al gènere.

Tots els alumnes són de 5é de primària d’una escola d’educació especial:

En LI el situaria en l’etapa del gargoteig, concretament el gargot amb nom. Encara que en el dibuix no es pot reconèixer, respon a les preguntes de l’adult que és un porquet. El traç adquireix un valor de símbol. Connecta els seus moviments amb el món, dient el que ha dibuixat.  Dibuixa únicament un cercle, acompanyat de punts repetitius que fa amb moviments estereotipats de picar amb el llapis. La qual cosa podria indicar pensaments obsessius. A excepció d’aquests punts el traç està centrat en una part de la pàgina. En l’observació de la producció del dibuix es veu que es limita a fer moviments amb el llapis sense prestar atenció. No mira el paper quan està dibuixant. El dibuix el realitza en 3 minuts.

En JC estaria en l’etapa preesquemàtica. Dibuixa la figura humana, que generalment és el primer símbol que s’aconsegueix. Encara és molt poc elaborada, dibuixa exclusivament el cap, sense afegir ni braços ni cames ni cos. Usa figures geomètriques: rodones pel cap, ulls i orelles i rectangle pel coll. El dibuix ocupa un espai molt petit, indicant ansietat. El dibuix el realitza en 4 minuts.

En GA també el situaria en aquesta etapa. Dibuixa la figura animal una mica més evolucionada, afegint braços i cames, tot i que sense cos i afegeix algun detall (orelles, cua i boca).  Les formes dibuixades són rectilínies i predominantment, ondulades per fer el cap i els ull. Triga 6 minuts en acabar el dibuix, i s’atura en tres ocasions per pensar.

Cap dels tres dibuixos ocupa tot el foli, la qual cosa s’associa amb manca de confiança, inseguretat i autoestima pobra.

En KE també estaria en aquesta etapa. Dibuixa la figura animal amb braços i cames. En una de les figures afegeix el cos sense volum. No hi ha una proporcionalitat correcta, la figura és del mateixa mida que la casa. Usa diferents figures geomètriques (rodones, quadrats, triangles…).  A la cara s’identifica els ulls i el nas i les orelles i la boca, en una figura. Hi ha característiques diferencials en les diferents figures i en les cases (mida, material de les cases…). Els objectes estan flotant, no hi ha línea de terra. El traç té una pressió considerable i el fa ràpid i el tramat de dins les cases sobresurt del perímetre, la qual cosa indica impulsivitat o falta de control. S’observa motivació per l’aprenentatge en el fet que apareixen detalls com el material de les cases. Predominen els traços rectilinis demostrant un temperament fort, segur i impulsiu. El dibuix ocupa tot l’espai, els braços oberts i cap amunt i en una figura sembla que la boca té una expressió de somriure, demostren gran autoestima. Els diferents elements no tenen les proporcions correctes, ni es troben ben situats en l’espai, ja que es troben volant i una figura sobre de l’altre. La figura humana té una mida superior al real, comparant-lo amb les cases signe d’egocentrisme.

La KA crec que està entre l’etapa esquemàtica i la del realisme. Es difícil establir quan comença una etapa i quan acaba la següent. No dibuixa els objectes que no es poden veure (transparències). Fa una seqüència temporal separant el full en dues parts. Forma una escena.  La figura presenta els principals elements (cap, cos, extremitats superiors i inferiors amb mans, peus i dits). En la cara es pot observar els ulls, boca,  nas i orelles. Els ulls estan molt destacats, tenen una forma més real, iris i pupil·la. El detall és un símptoma de creativitat, capacitat d’observació de l’entorn i curiositat. Està pendent del que fa fixant la mirada contínuament en el paper. Les figures ben contornejades, riquesa de detalls, personatges amb el rostre expressiu, traç pausat indiquen bona atenció. Hi ha cares que tenen una expressió trista, la qual cosa pot indicar problemes de relació social. La figura animal és fàcilment reconeixible. Dibuixa una línea base a terra sobre la qual es recolzen els objectes. S’observa una proporcionalitat en la mida de les figures, tot i que no tenim cap objecte per poder fer referència.  Representa menys formes geomètriques.

Tant en KE com la KA ocupen tot el foli mostrant confiança, seguretat, ganes d’explorar l’entorn.